José Luis Custardoy

Ara fa just una setmana i un dia ens deixà descomposats la mort d'un COMPANY amb majúscules. D'un d'aquests, que si res volem ser l'esquerra revolucionària, hem de tenir sempre present.

Des de Comunista.cat, des la humilitat que representa anar publicant textos bàsics de manual i per a l'aprenentatge d'aquells i aquelles que ho considerin, no ens podem estar de fer esment d'una persona d'aquelles que fan real la teoria que aboquem a la xarxa amb la seva praxis real, i segurament desconeixedor de molts d'aquests textos. I és que la vida, sempre ens sorpren amb exemples mai teoritzables i el José Luis Custardoy n'era un d'aquests.

Per sempre José Luis!!!

Construir una estratègia per al canvi polític

En aquestes dates és tradicional abordar una reflexió i/o balanç del curs polític iniciat el passat setembre. En tot cas, em sembla convenient fer un repàs de l'any transcorregut en termes polítics globals.

El procés polític a Euskal Herria ha estat condicionat pels efectes i conseqüències d'una crisi econòmico-financera que ha afectat de forma horitzontal a un model neoliberal que se'ns presentava com a «únic» i sense alternativa. La globalització neoliberal ha anat creant una casta econòmica mundial, amb instruments de xantatge com el FMI i BM, de poder i incidència fàctica sobre els estats i democràcies parlamentàries establint una dictadura del mercat sobre la societat que s'ha anat convertint en el feixisme polític del segle XXI.

El crack del sistema financer i la seva extensió a l'economia productiva -recessió econòmica, desocupació, pobresa...- ens demostra la fal·làcia del capitalisme neoliberal sobre la teoria dels cicles econòmics, de l'autoregulació del mercat... En definitiva, la mentida d'un model basat en l'acumulació de capital i poder a les mans privades a costa de la força de treball, de la classe treballadora. Avui més que mai, a Euskal Herria i en el món sencer, la lluita contra el neoliberalisme és la lluita per un canvi polític i social -lluita de sobirania política i econòmica com a Veneçuela, Bolívia, Equador, Brasil, Nicaragua...- per anar configurant el socialisme del segle XXI des de mesures econòmiques i socials que, sense el jou del mercat, permetin abordar el repartiment de la riquesa i un desenvolupament sostenible.

Iniciativa Internacionalista: Opció encertada i de futur

Ara , passades ja les eleccions, em ratifico en l’aposta feta per Iniciativa Internacionalista. La principal raó, perquè ha estat i és una candidatura combativa, la única o de les úniques que ha anat més enllà de les paraules en uns temps de tanta xerrameca i venda de principis. Una candidatura que ha demostrat amb fets que la lluita pel socialisme i la independència dels Pobles es fa amb coratge, sacrifici i solidaritat reals, en poques paraules: generositat i compromís; i és per això que espero que tingui continuïtat d’una manera o altra.

El meu vot ha estat per II perquè davant d’una situació d’il.legalització d’idees de la mà de la llei espanyola de partits, una llei pròpia de règims feixistes i que tard o d’hora ens afectarà, calia demostrar sense excuses que desenes de milers de persones als Països Catalans no tanquem els ulls, que no ens limitem a escandalitzar-nos (en els millors dels casos), sinó que fem campanya i votem per una opció solidària i internacionalista, que
denuncia que estem a l’avantsala dels anys ‘30 del segle passat. I amb una crisi al rebedor de casa.